dimarts, 13 d’octubre de 2015

AVE MATRITENSIS!

Aquesta és sens dubte una de les notícies que pensava que no enllaçaria mai... però és cert!
Hi ha dos comptes de Twitter amb les notícies del Barça i del Madrid en llatí!!! si, sí! al·lucinant però real!
Jo no tinc twuitter però els que en teniu us podeu entretenir una estona....
Us deixzo aquí alguna de les piulades i l'enllça d'on he tret les fotos.







https://sports.vice.com/es/highlight/ave-matritensis-por-fin-las-noticias-del-real-madrid-estn-en-twitter-en-latin-futbol

El secret de les mòmies de Pompeia

L’escaneig de les restes de les víctimes de l’erupció del Vesuvi posa llum sobre la manera com van morir els ciutadans de Pompeia

Redacció Dilluns, 12 d'octubre de 2015
Escàners d'una de les mòmies de Pompeia
Escàners d'una de les mòmies de Pompeia
Si la tecnologia permet la recreació d’imatges tridimensionals de l’interior de les mòmies egípcies, també pot ser servir per revelar l’interior dels cossos que es conserven a l’antiga ciutat romana de Pompeia, calcinats per l’explosió del volcà Vesuvi el 24 d’agost de l’any 79. Tot just ara s’han donat a conèixer les primeres imatges dels 86 cossos de ciutadans romans que van morir coberts per les cendres i el fang fa 1900 anys.

La cendra que es va dipositar sobre els cossos es va endurir i va formar una capa amb la forma de la roba i els músculs. En un principi els arqueòlegs van utilitzar guix per omplir el buit entre la capa de cendra i els ossos, i això va permetre la recuperació del cossos en la posició exacta en la qual van morir. Però ara les restes dels cossos han estat estudiades i restaurades més profundament pels tècnics del Museu Arqueològic Nacional de Nàpols. A través de tomografies axials computeritzades han pogut observar el que s’amaga dins les mòmies de Pompeia amb més detall.

Les tècniques avançades de imagenologia —que utilitzen escàners d’alta definició— han permès recrear encara amb més realisme detalls dels cossos. I una de les primeres curiositats l’han trobat en les dents: la majoria de les víctimes conserven les dents amb molt bon estat, malgrat que a la època nio existia l’odontologia i la higiene dental era absolutament precària higiene dental. La raó es deu segurament a la bona dieta que seguien el habitants de Pompeia, amb la ingesta de molts pocs sucres. Les primeres conclusions també indiquen que hi havia víctimes de totes les edats, cosa que posa en dubte la idea segons la qual els més joves havien aconseguit escapar de l’erupció. També s’han detectat molts ossos trencats, la qual cosa fa pensar que molts ciutadans no van morir ofegats per la densitat de l’ambient, sinó per l’impacte mateix de les roques volcàniques.


dissabte, 10 d’octubre de 2015

La Pompeia més antiga

Els arqueòlegs treuen a la llum unes termes del segle I aC, restes anteriors a la major part de vestigis del jaciment

Redacció Divendres, 9 d'octubre de 2015
Pompeia
El jaciment de Pompeia, actualment
Tot i que la majoria de restes arqueològiques que es conserven a Pompeia són de l’època de l’erupció del Vesuvi l’any 79 dC —en plena època imperial dels Flavis—, sota els carrers i els edificis s’amaguen vestigis més antics que parlen del passat de la ciutat en època republicana, i fins i tot, de l’època samnita.

Ara, els arqueòlegs —gràcies a la inversió extra de les autoritats italianes per pal·liar la degradació del jaciment— han pogut excavar les termes més antigues de la ciutat, datades d’època republicana. De fet, aquest conjunt termal ja havia estat excavat parcialment fa uns seixanta anys, però finalment havia quedat abandonat, gairebé sepultat per la brossa i la vegetació davant el menysteniment de les autoritats que gestionaven el jaciment en aquell moment.

Finalment, l’espai ha estat recuperat per arqueòlegs alemanys i anglesos, que han fet un treball precís que sens dubte oferirà noves dades sobre la història menys coneguda de Pompeia. De moment, se sap que aquestes termes van funcionar fins al segle I aC, moment en el qual van ser abandonades i l’espai que ocupaven va ser annexionat a diversos habitatges de la ciutat.

Les autoritat ja han projectat noves campanyes que ens els pròxims mesos han de precisar l’ús exacte del conjunt i indagar sobre l’ús exacte de la tecnologia que van emprar els constructors per mantenir l’aigua i l’ambient a una temperatura òptima.

dilluns, 5 d’octubre de 2015

Novetats a Empúries


El nombre de visitants al jaciment més important de Catalunya augmenta poc a poc, després de molts anys de pèrdues.
Els motius són diversos: l'adequació d'una sala d'exposicions temporals i l'apertura del centre de recepció dels visitants.
Però el més important serà la reforma del criptopòrtic i del peristil de la casa romana dels mosaics i la museització de l' stoa de la ciutat grega.

La intervención en el criptopórtico, un almacén inédito ubicado debajo de la casa señorial romana y utilizado por el propietario para guardar objetos como ánforas, incluye la restauración de todos los elementos originales conservados. También se dotará de los servicios necesarios de iluminación, recursos audiovisuales y seguridad para incluirlo en el itinerario actual. La previsión es que esté listo a principios del año que viene.
"Se trata de una domus romana canónica y permitirá abrir al público un espacio sólo comparable al que hallamos en ciudades como Pompeya o Herculano", destaca uno de los arqueólogos, Pere Castanyer. El criptopórtico sustentaba un nivel superior donde estaba el peristilo, una galería porticada que daba la vuelta a una amplia zona ajardinada central. Precisamente, también hay previstas actuaciones en el peristilo y en el área ajardinada, que se acondicionará. Esta casa romana ocupaba una extensión de unos 3.500 metros cuadrados.
La restauración y museización de la stoa, un edificio público destinado a reuniones cívicas y comerciales en la época helenística situado en el ágora de la ciudad griega, prevé asimismo la adecuación de las calles principales y de la plaza pública. "El proyecto de la stoa propone una actuación en tres sectores diferenciados. Podrán admirarse, por ejemplo, unas cisternas públicas subterráneas, que recogían el agua de la lluvia, y un sector de tumbas vinculadas a la basílica paleocristiana. También se habilitará una pérgola, que funcionará como punto de descanso, y se iluminará la zona, con lo cual podremos celebrar actos por la noche", añade Joaquim Tremoleda, otro de los arqueólogos.


Podeu llegir tota la notícia  a LA VANGUARDIA.