dimecres, 29 de febrer de 2012

Trobada al Raval de Barcelona una caliga



La huella de Roma en el barrio del Raval de Barcelona. Y nunca mejor dicho: unas excavaciones en la plaza del Pedró y alrededores han permitido hallar los restos de ¡una sandalia romana!, una de las típicas caliga (plural: caligae) tachonadas de los legionarios que llevaron las águilas de la República y luego del Imperio por todo el mundo antiguo. El descubrimiento es emocionantísimo: nos pone en contacto directo con la cotidianidad de las legiones, uno de los agentes más distinguibles, característicos y populares de la cultura romana.

De las caligae, elemento tan importante del equipo del soldado como el gladio, el pilum o el scutum, se puede decir que en sus suelas arrastraban polvo de todos los confines del orbe: del remoto norte de los muros tras los que acecha el pintado picto al sur arenoso donde cabalga el esquivo númida, del soleado este del traicionero parto a la fría frontera del Rhin o al pantanoso reino del marcomano. ¡Y ahora ha aparecido una en el Raval!


Detalle de una caliga
Las caligae, en realidad más robustas que las sandalias actuales, eran pieza fundamental del equipamiento de los legionarios romanos. De gran agarre, les permitían marchar (como mulas, que diría el viejo Mario) en extenuantes jornadas y mantenerse firmes en las tremendas batallas sobre terrenos resbaladizos de sangre y vísceras, e incluso se usaban como armas: las suelas clavetadas posibilitaban pisotear hasta la muerte a los enemigos caídos y pegar peligrosísimas patadas que dejaban marcas de por vida.

Las usaban desde los legionarios hasta los centuriones y por ello a la tropa se la conocía también como los caligati. Los militares de rango superior solían emplear otro tipo de calzado (calceamentum) más refinado, como el calcei (calceus), más cerrado. La derivación más conocida de la palabra caliga es, claro, el apodo del emperador Calígula, “sandalitas”, que proviene de que su padre, Gérmanico, lo calzaba de niño con unas pequeñas sandalias militares para regocijo de sus tropas. La verdad, no es es que les haya dado muy buena fama...


La suela de la sandalia romana del Raval.
La sandalia del Raval apareció durante la intervención arqueológica preceptiva al efectuarse unas obras de mejora urbanística que suponían la apertura de una zanja. En el tramo de esa zanja en la calle de Sant Antoni Abat se identificaron siete estructuras funerarias correspondientes muy probablemente al área de necrópolis situada a lo largo del trazado de la vía romana que atravesaba la ciudad. En una de esas sepulturas, una tumba en caja de tejas, apareció parte del ajuar del difunto, del que quedaban algunos huesos: una botellita de cristal y restos de su calzado, concretamente las tachuelas (clavi caligarii) de la suela claveteada. Tras un minucioso trabajo se ha podido reconstruir la suela de la sandalia legionaria. Actualmente se está acabando de restaurar el material para que pueda ser exhibido. La sandalia barcelonesa muestra, a diferencia de otras caligae halladas, una disposición de las tachuelas lineal y apiñada. La cronología del enterramiento situa nuestra sandalia en el siglo II, una imperial sandalia, entonces.

Calzado barato, muy seguro como queda dicho e ideal para patear —como las botas Doctor Maertens, no en balde inventadas por un exmédico de la Wehrmacht—, las caligae presentaban problemas de estabilidad en superficies pulidas o rocosas. Recordemos el caso referido por Flavio Josefo del centurión Julianus, que patinó sobre el suelo enlosado del patio del templo de Jerusalén, cayó y fue muerto entonces por los zelotes judíos.

Las tachuelas de las sandalias solían desgastarse en un año y había que reemplazarlas. Según algunos autores, se usaban con una especie de calcetines. Al menos parece que así lo hacían los pretorianos, siempre tan finos ellos. Según Suetonio, los espías militares (speculatores) usaban un calzado especial, la caliga speculatoria, sin clavos, silenciosa...

Notícia publicada al El País.

divendres, 24 de febrer de 2012

El Temple d’August ja es pot veure a la maqueta de Tàrraco



La reconstrucció s’ha realitzat a partir de les conclusions que es van treure després de l’excavació al juliol passat en el subsòl de la Catedral de Tarragona

La maqueta de Tàrraco ambientada a principis del segle II dC, es pot visitar a la Volta del Pallol de Tarragona, des de l’any 2007 i va ser fruit d’una iniciativa de l’Ajuntament de Tarragona, i elaborada per l’empresa Clarmont d’Els Pallaresos

El temple romà que va presidir el recinte de culte del Fòrum Provincial de Tàrraco ja té lloc a la maqueta de Tàrraco ambientada a principis del segle II dC. Coincidint amb el desè aniversari de la declaració del conjunt monumental romà de Tarragona com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco,

La maqueta de Tàrraco ubicada a la Volta del Pallol s’ha ampliat, i ho ha fet amb una peça de gran importància. S’ha incorporat la maqueta del temple dedicat a l’emperador August. Amb aquesta peça es pot comprendre millor l’estructura i la esplendor de la ciutat de Tàrraco als segles I i II dC.

També s’han incorporat unes trenta figures d’ambientació que ajuden a comprendre millor la proporció del temple. Encara que no es pot verificar de manera absoluta que els fonaments trobats en el subsòl de la Catedral de Tarragona pertanyen al temple dedicat a l’emperador August, sí que hi ha una sèrie d’evidències que porten als arqueòlegs experts en el tema a considerar que aquest temple podria ser amb una alta probabilitat el temple dedicat a l’emperador August.

«La maqueta en si és un dels primers resultats visibles de l’excavació que vam començar al juliol en el subsòl de la Catedral de Tarragona i finalitzem el 28 de juliol», va explicar Josep Maria Macías, arqueòleg i investigador de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC).



Macías, al costat de Imma Teixell (arqueòloga l’Ajuntament de Tarragona) i Andreu Muñoz (arqueòleg i director del Museu Bíblic de Tarragona) formen un equip, el que va excavar en el subsòl de la Catedral, i sumant els esforços plurinstitucionales han obtingut resultats positius. La maqueta dedicada al Temple d’August és una peça molt reduïda, realitzada a escala 1:500, però que ofereix una funció pedagògica i una visió coherent del que podria haver estat el gran santuari de culte en honor d’August. Aquest temple presidia l’acròpoli de la ciutat amb dues hectàrees de superfície.

Què sabem del temple?. Els arqueòlegs tenen més preguntes que respostes sobre el Temple d’August. La construcció dedicada a August era un temple octàstil (tenia vuit columnes), així apareix representat en unes monedes durant el mandat de Tiberi. Aquestes columnes que es trobaven a la façana del temple mesuraven entre 14 i 15 metres d’alçada. Els arqueòlegs apunten que el temple situat a Tarraco seguia unes directrius semblants al temple que el mateix August va impulsar a Roma. Els arqueòlegs treballen amb unes intervingudes aproximades del temple. Creuen que les seves dimensions eren de 37 metres de llarg, 27 d’ample i entre uns 25 i 27 d’alt. L’amplada del temple ocupava tota la nau central de l’actual Catedral i part dels laterals. Els experts també treballen amb part d’una columna, «però no sabem amb seguretat si pertany al temple o la sala axial que estava situada darrere», va explicar Josep Maria Macías. «També hem relacionat el marbre que trobem del segle II dC amb una reforma que es va realitzar en el temple i que va promocionar l’emperador Adriano. Això ho sabem per les fonts », va afegir Macías. «Nosaltres continuem una línia de recerca que va començar fa 300 anys», va dir l’arqueòleg de l’ICAC. Els experts han buscat durant anys el temple que els tarragonins van dedicar a l’emperador August. Sabem que va arribar a Tarraco emmalaltir i que va residir a la ciutat dos anys (1927-1925 aC). En aquesta època la ciutat va créixer i Tàrraco va viure la seva època daurada i actualment encara són visibles alguns d’aquests restes.

Font: Museo d’Història de Tarragona i DiarideTarragona.com

dijous, 23 de febrer de 2012

El teatre de Cartagena



Visiteu la nova pàgina web.
http://www.teatroromanocartagena.org/

D'on ve el Carnaval?

Què tal? Us heu disfressat? Us deixo algun enllaç de blogs amb entrades sobre la festa que tant us agrada...

  • L'etimologia de la paraula:



  • L'origen del Carnaval.

dimecres, 22 de febrer de 2012

Déus i mites de l’antiguitat. L'evidència de la moneda d'Hispània





Déus i mites de l’antiguitat, exposició organitzada pel Gabinet Numismàtic de Catalunya, proposa una aproximació a les divinitats, als mites i als cultes dels habitants de la península Ibèrica, des del segle V a C fins a l’arribada dels visigots.

La mostra s’estructurarà en tres àmbits, el primer dels quals analitza els cultes grecs i orientals. Les costes de la Península i l’illa d’Eivissa van ser colonitzades per poblacions gregues i fenici-púniques que van fundar ciutats on els seus habitants va rendir culte als déus de les seves terres d’origen. Quan aquestes colònies van fabricar moneda hi van gravar imatges que feien referència a les divinitats i éssers mitològics propis de les seves creences com ara Àrtemis, Atena, Zeus, Melkart, Bes o Tanit.

El segon àmbit de l’exposició estarà dedicat a la religiositat de les poblacions indígenes de la península Ibèrica. Sobre les divinitats dels hispans es té molt poca informació tant pel que fa als seus noms com al seu aspecte formal. És per això que la moneda és especialment interessant, doncs plasma sobre metall els déus dels indígenes. A més, les representacions de vegetals i animals de les emissions hispanes confirmen la importància dels cultes relacionats amb l’univers sagrat de la natura, també documentada en santuaris i restes materials com ara exvots o ceràmiques decorades.

El tercer Àmbit analitzarà la presència de déus i cultes romans a Hispània fins a l’arribada dels visigots. La romanització de la Península no es va limitar a l’organització i explotació econòmica del territori. També va comportar la introducció de la seva cultura, en la que un element molt important eren les creences religioses. Progressivament, Roma va imposar els seus déus i rituals sagrats, fet que queda en evidència en les iconografies monetàries dels primers temps de l’Imperi. L’expressió de la religiositat romana va continuar present a la moneda utilitzada pels hispans, fins a l’arribada dels visigots, quan la creu dels cristians va substituir als déus pagans a les iconografies monetàries.

dilluns, 20 de febrer de 2012

La 62a edició dels Goya

Ahir, es va celebrar a Madrid la 62a edició dels premis Goya de cinema.
Entre les nominades a pel·lícula d'animació hi vaig descobrir Carthago Nova. Us deixo el tràiler.



Per aquell/es sue us agrada la moda d'inspiració clàssica us deixo unes fotos de les actrius de moda amb vestitis de tall grec.






Què us sembla, us agrada?

divendres, 17 de febrer de 2012

Roben al Museu d'Olimpia


El ministro de Cultura griego, Pavlos Gerulanos, ha presentado hoy su dimisión después de que esta mañana se produjese un robo a mano armada en el museo de Olimpia, informaron los medios griegos.

Dos ladrones encapuchados penetraron en el museo en la mañana de hoy, en torno a las 7.30 (5.30 GMT), y redujeron a la única vigilante que hacía la guardia.

Los ladrones se llevaron unos 60 ó 70 objetos, en su mayoría estatuillas de bronce de la colección de Historia de los Juegos Olímpicos de la Antigüedad.

El Ministerio de Protección al Ciudadano -equivalente a Interior- informó a EFE de que los objetos robados eran sobre todo piezas en bronce, algunos objetos cerámicos y un anillo de oro.

Sobre el valor de los objetos robados, los arqueólogos y expertos del museo aún no han podido hacer una estimación, aunque algunas fuentes consideran que algunos son de "valor incalculable".

El museo se encuentra situado junto a las antiguas ruinas de Olimpia, lugar de nacimiento de las Olimpiadas de la Antigüedad y desde donde aún parte la antorcha olímpica para los juegos estivales que se celebran cada cuatro años.

El edificio asaltado no es el más importante del conjunto de los que exponen los restos de Olimpia, sino que se trata del museo antiguo, pero sí que tenía objetos de gran valor.

El ministro de Cultura, pese a haber presentado su dimisión, se dirigió inmediatamente al lugar del robo para evaluar la situación.

Según dijo el portavoz del Gobierno, Pantelis Kapsis, a la emisora Skaï, "no es seguro que el primer ministro (Lukás Papadimos) acepte la dimisión del ministro de Cultura".

Con la crisis y el empobrecimiento de la sociedad en Grecia, un país anteriormente con índices de delincuencia muy bajos, han aumentado las sustracciones, especialmente en casas, supermercados, tiendas e incluso iglesias.

Además del robo de hoy, el pasado mes de enero, unos ladrones irrumpieron en la Galería Nacional de Atenas y se llevaron tres obras, entre ellas Cabeza de mujer, pintada por Pablo Picasso en 1939, y Molino (1905), del holandés Piet Mondrian.

dijous, 16 de febrer de 2012

Patrimoni UNESCO i què?

Tanquen la vil·la romana de Centcelles a Constantí per falta de personal
El monument, Patrimoni de la Humanitat segons la Unesco, no obre des del desembre perquè no es cobreix una baixa

No hi ha data de reobertura
13/02/12 02:00 - CONSTANTÍ - AZAHARA PALOMARES
La vil·la de Centcelles forma part també del Pla de Competitivitat Turística de la Tàrraco

La vil·la romana i mausoleu de Centcelles, un dels monuments d'època romana declarats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco com a part del conjunt històric de Tàrraco, està tancat al públic des del passat 1 de desembre per culpa de la baixa mèdica d'un membre de la plantilla. La decisió de la Generalitat de no cobrir les baixes que es produeixin en llocs de treball públics ha fet que, fins ara, no s'hagi pogut trobar la fórmula per reobrir l'espai amb garanties de seguretat, i, de moment, tan sols es garanteixen les visites que ja estaven programades.
El conjunt de Centcelles té habitualment dos treballadors que s'encarreguen de vetllar per la seguretat i la conservació de les restes de la vil·la, la construcció de la qual va començar al segle II abans de Crist. Un informe intern, de fet, en prohibeix l'obertura amb una quantitat de treballadors inferior a dues persones, ja que això posaria en risc
el patrimoni que s'hi conserva. “Per la nostra banda, s'han fet tots els tràmits per comunicar a la Generalitat la baixa i la necessitat de cobrir-la”, explica Francesc Tarrats,
director del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), que és
l'òrgan que gestiona la
vil·la de Centcelles.
Al govern, en canvi, al·leguen problemes pressupostaris i també de tràmits per resoldre la situació. “No hi ha desídia sinó que estem intentant buscar una solució al més ràpid possible”, sosté el director del serveis territorials de Cultura a Tarragona, Jordi Agràs. La Generalitat encara estudia si podrà fer alguna recol·locació de personal o si, per contra, haurà de fer una excepció a la norma de no cobrir baixes.
De moment, però, els més de dos mesos de tancament ja han provocat la indignació de l'Ajuntament de Constantí, que lamenta especialment que la Generalitat no li comuniqués oficialment la decisió de tancar el conjunt de Centcelles al públic. Segons l'alcalde, Josep Maria Sabaté, molts visitants frustrats han acabat dirigint les seves queixes al consistori.

L'espai rep 25.000 visitants anuals
La vil·la de Centcelles és especialment coneguda per la decoració interna de la seva cúpula, en la qual es conserven uns valuosos mosaics amb motius iconogràfics propis del cristianisme primitiu. El conjunt, amb restes que daten des del segle II aC de Crist fins al segle IV dC, s'ha beneficiat de la seva inclusió al llistat de monuments Patrimoni de la Humanitat l'any 2001 i rep, segons fonts municipals, una mitjana de 25.000 visitants a l'any. Tot i que la Generalitat, de moment, no pot aventurar una data de reobertura, Agràs sí que va garantir que en els moments de més afluències de visitants (Setmana Santa i el mes d'agost) s'hi destinarà personal per poder obrir-lo al públic. El mateix s'està fent en casos de visites a la vil·la que ja
estaven programades.

dilluns, 13 de febrer de 2012

Trobat un llapis de 2200 anys



El 'stylus' o punzón de hueso para escribir en tablillas tiene en un extremo una especie de "goma para borrar" lo inscrito


El equipo de arqueología del Ayuntamiento de Villajoyosa (Alicante) ha localizado en el yacimiento de la excavación Les Ribetes un stylus de hueso o punzón para escribir en tablillas de madera, que data de los siglos II/I a.C., y que simboliza la transición de la época íbera a la romana.

La pieza se ha encontrado en otro hallazgo, un silo circular de 1,8 metros de diámetro, fechado hacia finales del s.II a.C., perteneciente a la fase más antigua del yacimiento, el Ibérico final, según ha informado en un comunicado el Ayuntamiento de Villajoyosa. Aunque es un yacimiento íbero, su fecha corresponde a una época en que se vivía bajo la dominación romana. Estas excavaciones arqueológicas se han realizado con motivo de las obras del gran colector de aguas pluviales en el centro de la ciudad.

Los silos son grandes hoyos excavados en el suelo enlucidos de arcilla y quemados para endurecerla, donde se almacenaba grano tostado para conserarlo durante el año. Cuando se abandonaban, se rellenaban con todo lo que se tenía a mano, por lo que suelen dar objetos "muy interesantes", como la pieza encontrada, que, según ha indicado el consistorio vilero, "ocupará un puesto en las vitrinas del nuevo museo de Villajoyosa.

"El nuevo stylus de hueso se une a otros dos ejemplares decorados de bronce de Vilamuseu, uno de los cuales se encuentra en préstamo represetando a Allon (Villajoyosa) en la sala del Museo de Prehistoria y de las Culturas de Valencia, dedicada a las diez ciudades romanas de la Comunitat, según ha explicado el concejal de Patrimonio Histórico, Pepe Lloret.

La pieza d
Un extremo del stylus tiene forma de punzón para escribir y el otro es como las gomas de borrar; presenta una superficie biselada plana para aplastar lo escrito en la cera y así borrarlo. Asimismo, esta pieza "revela un momento histórico en que se estaba viviendo el paso de la época íbera a la romana, puesto que el stylus es un instrumento romano".

Los sondeos arqueológicos realizados en 2011 previos a las obras del gran colector de pluviales, llevadas a cabo por la empresa Aquagest, han permitido descartar la excavación arqueológica de aproximadamente el 90% de la superficie de las obras, por lo que ha sido una acción de coordinación, prevención y planificación entre las Concejalías de Urbanismo y Patrimonio Histórico y la empresa, que ha permitido "delimitar exactamente las áreas arqueológicas que era necesario excavar".

Los trabajos han permitido conocer por primera vez los límites de la ciudad romana de Allon hacia el este. Según han indicado las mismas fuentes, antes de las obras de la carretera nacional en los años 30, la costa de Allon era una sucesión de espolones rocosos que dominaban el talud costero, con un desnivel de 20 metros sobre la playa.

Además, una especie de línea ondulada cuyos entrantes eran barrancos penetraban en perpendicular a la costa hacia el interior, y obligaban a subir hasta la actual plaza de Juan Carlos I --popularmente conocida como La Creueta-- para sortear el barranco del Censal y el Barranquet y dirigirse hacia la parte oriental del territorium de Allon, es decir, de la comarca de la Marina Baixa.

dimecres, 8 de febrer de 2012

Feina...


Salue, ut ualetis?
Quan llegireu aquesta entrada jo ja seré en terres sicilianes.
Us deixo algun enllaç perquè practiqueu les declinacions i així pugueu traduir millor.
A. Feu els exercicis 1, 3, 4 i 5 de la pàgina següent. En un word i me'ls envieu per correu.

B. Joc declinacions (és un powerpoint, aneu passat les diapositives i veureu si ho heu pensat bé o no)


Si has anat prou ràpid i et queda temps... Aprofita'l i relaxa't fent els següents exercicis...
C. Practica amb aquests jocs on-line




dilluns, 6 de febrer de 2012

Cabrera, retorn a la ciutat romana

Què va destruir la ciutat romana d'Ilturo tot just 70 anys després de la seva fundació?
La primera temporada de "Sota terra" vam marxar de Cabrera després de comprovar que efectivament Ilturo havia estat una ciutat romana, però sense saber per què la van abandonar. Tornem a Cabrera per saber per què s'abandona la ciutat: és certa la hipòtesi del gran incendi que planteja l'Eudald en acabar l'excavació? I qui el va provocar i per què? També vam veure com dins de la ciutat romana persisteixen els ritus ibers, això ens parla de la relació de la població autòctona amb els romans, com continua aqueta relació? Segueix habitat el poblat iber després de l'abandonament de la ciutat romana?
Tres dies intensos per desvelar aquestes incògnites i per aclarir les dimensions d'un temple dedicat al Mitraisme de què només es coneixen quatre a la península Ibèrica. I d'una sitja, aparentment força habitual, en sortiran increïbles sorpreses...