divendres, 12 de febrer de 2016

Descobreixen un túnel sota el temple romà de Vic


Temple romà de Vic


Podria datar de l’època romana i serviria per traslladar aigua

Durant les tasques de senyalització de les immediacions del recinte que emmarca el temple romà de Vic, els operaris no van poder clavar el pal d’un panell informatiu. D’aquesta manera fortuïta s’ha descobert un túnel que segons els arqueòlegs podria datar de l’època romana, com el temple que hi ha just al damunt. Els primers estudis apunten que el corredor servia per transportar l’aigua del pou que hi ha al mig del temple fins a la plaça de Malla, a uns 50 metres. El corredor que s’ha trobat, d’uns 25 metres de recorregut, fa un metre d’amplada i dos d’alçada. 

Tot i que sembla que l’origen del túnel per conduir aigua és d’origen romà, sembla que en època medieval, amb el castell i també en l’època de la presó, l’estructura estava en ple funcionament. Tot i així, la investigació es troba en una fase molt inicial i amb la majoria d’hipòtesis encara per confirmar. Al mig del túnel, i ja d’època moderna, també s’ha descobert una cambra de petites dimensions que s’hauria utilitzat com a ‘fresquera’, és a dir com a magatzem per mantenir els aliments a temperatura baixa i estable. L’habitació hauria estat revestida i pintada en algun moment, A més, també s’han trobat restes d’ossos d’animals.

El temple romà de Vic data del segle II. Durant segles la seva estructura va quedar amagada a l’interior de l’edifici del castell de Montcada, del segle XI. Al final del segle XIX, es va enderrocar el conjunt medieval i les restes romanes van quedar al descobert.

Notícia publicada el dia 9 de febrer  SÀPIENS.CAT

diumenge, 7 de febrer de 2016

La ciudad invisible de Roma

Us deixo l'enllaç a un fantàstic documental de la2 sobre Roma.

dissabte, 6 de febrer de 2016

Bones notícies per a Empúries

Durant els propers mesos s'obrirà el magatzem soterrani de la casa dels mosaics d'Empúries i esposarà en marxa la seva museització,


Segons descobrir.catLes obres d’adequació del magatzem subterrani (criptopòrtic) de la Casa dels Mosaics d’Empúries ja s’han acabat, i es recupera així un element imprescindible per entendre el funcionament de la vida quotidiana dels romans.

La Casa dels Mosaics de la ciutat romana d’Empúries és una de les més ben conservades del conjunt arqueològic empordanès i constitueix un dels elements icònics del jaciment per les seves grans dimensions i pel fet de conservar, ‘in situ’, un magnífic conjunt de mosaics originals romans. Ara se n’ha recuperat el criptopòrtic, una galeria subterrània on s’emmagatzemaven àmfores i productes alimentaris com l’oli i el vi, un espai que abans estava tancat al públic, sobretot per temes de seguretat.

Les obres d’adequació han consistit en la substitució de l’embigat, la restauració de tots els elements originals conservats d’època romana i la dotació dels serveis d’il·luminació i seguretat per a la seva inclusió, properament, dins el recorregut actual del jaciment.


Llegir tota la notícia AQUÍ.

dijous, 4 de febrer de 2016

Ilerda al descobert (de nou)


Restes de ceràmica romana i de muralla i adoberies medievals al costat de la Diputació

SEGREcom
25-01-2016

L’excavació arqueològica de la Diputació al solar de la seua propietat situat als números 17 i 19 de rambla Ferran ha posat al descobert restes de ceràmica de l’època romana, muralla medieval i una sínia (una màquina per elevar aigua per regar)d’origen andalusí.
La corporació destaca que aquestes troballes permeten conèixer l’evolució urbana des de l’edat mitjana fins a la construcció de Ferran sobre el curs del riu Segre. Respecte a la muralla que envoltava la ciutat medieval i que delimita l’actual Centre Històric, s’ha trobat part del tram paral·lel al riu, d’entre dos i tres metres d’altura. Aquesta estructura és un bé cultural d’interès nacional. S’han localitzat també restes de les adoberies medievals que van funcionar fins a finals del XIX. En concret, dos arcs apuntats sota la paret mestra de la Diputació i restes d’altres que indiquen com se sostenia la coberta de l’edifici, un enllosat d’un pati, dipòsits per a la neteja i preparació de les pells, una complexa xarxa de conduccions amb diverses reformes i un pou.
D’altra banda, fora de la muralla ha aparegut una gran canalització coberta amb lloses, que podria ser la séquia d’Alcarràs que cita l’historiador Josep Lladonosa i que no havia estat localitzada. L’ens provincial va iniciar l’excavació l’any 2007, però va quedar aturada. Es va reprendre l’any passat i encara queda un 30% de la intervenció. La idea inicial era construir després un edifici per ampliar la Diputació.

dimecres, 3 de febrer de 2016

Recuperen l'amfiteatre de Cartagena

Hola!
Parlant d ela ciutat romana de Cartagena, he trobat aquesta doble gran notícia: la recuperació de l'amfiteatre de Cartagena. Per una banda perquè coneixeren més de la ciutat romana i de la seva importància i d'una altra perquè desapareix la plaça de toros. 

Foto: Ajuntament de Cartagena


Llegir tota la notícia a la web oficial de CADENA SER

diumenge, 24 de gener de 2016

dimarts, 19 de gener de 2016

Tàrraco: Pedrera del Mèdol

Vídeo Espai Terra 2011



Vídeo de notícies de La Pedrera El Mèdol, la pedrera d'August

dijous, 14 de gener de 2016

Selecció de frases

Hola!
Us facilito la llista de frases per a entregar.

Pàg. 17 LXXI  LIV  LIX
Pàg. 22 XIV     XXVI
Pàg. 40  LXXXIV       LX      LXIV

dijous, 17 de desembre de 2015

Tarraco en 3d






Ja us podeu descarregar la nova aplicació per a mòvil que permet veure una reconstrcucció en 3D de la ciutat de Tarraco
Es diu IMAGENN. Visiteu la pàgina web oficial 

Sense dubte una gran eina per a descobrir els fantàstics racons que amaga la ciutat de Tarragona!

divendres, 20 de novembre de 2015

La data de l'erupció del Vesuvi en entredit

Los muertos de Pompeya se confiesan

Un equipo de científicos escanea los cuerpos de víctimas de la erupción para estudiar cómo vivieron y perecieron


Una tomografía axial computarizada de una de las momias de Pompeya. / EL PAÍS

El primer esqueleto de Pompeya fue descubierto el 19 de abril de 1748, apenas dos meses después de que comenzasen las excavaciones en la ciudad romana enterrada por el Vesubio. Dos siglos y medio después, gracias a la tecnología de vanguardia y a un equipo internacional y multidisciplinar de científicos, las víctimas de la erupción del año 79 comienzan a desvelar sus secretos. Como explica la gran latinista británica Mary Beard, autora del estudio de referencia sobre el yacimiento, Pompeya. Vida y leyenda de una ciudad, “los moldes de yeso de las víctimas del Vesubio son un recuerdo constante de que se trata de personas como nosotros”. Lo que pretende ese proyecto, que se está desarrollando actualmente, es sacar a la luz toda esa humanidad, estudiar las patologías que padecían –la primera sorpresa que se han llevado los expertos es que su salud dental era muy buena–, descubrir cómo murieron pero, sobre todo, cómo vivieron. Y, tal vez, aclarar alguno de los misterios que todavía esconde el yacimiento.
Giuseppe Fiorelli fue el primer gran director de Pompeya, que en el siglo XIX marcó las pautas de organización que rigen casi desde entonces el yacimiento. Sin embargo, Fiorelli será recordado por una idea tan sencilla como genial: rellenar con yeso los huecos que habían dejado al descomponerse los cuerpos de las víctimas de la erupción y lograr un molde perfecto de los pompeyanos en el momento de su muerte. De hecho, son los únicos rostros y cuerpos de muertos que han llegado hasta nosotros desde la antigüedad. Una de las secuencias más impresionantes del filme Te querré siempre (Il viaggio in Italia), de Roberto Rossellini, muestra como Ingrid Bergman y George Sanders contemplan este proceso para descubrir que el hueco escondía una pareja de amantes abrazados. El maestro del neorrealismo captó en esa escena la capacidad que los muertos de Pompeya tienen para hablar al presente.
La nueva dirección del yacimiento se enfrenta a una gigantesca tarea científica, pero también administrativa para sacar al yacimiento del desastre en el que se ha encontrado inmerso los últimos años, gracias a una importante inyección de fondos europeos. Este trabajo con los yesos comenzó hace varios meses con su restauración, en una especie de hospital para fantasmas romanos instalado dentro de las propias ruinas. En muchos casos se trata de piezas del siglo XIX, que necesitaban ser restaurados antes de poder ser escaneados.
Veinte de ellos fueron expuestos este verano, pero ahora ha comenzado la labor más difícil: extraer toda la información posible a unos seres humanos que murieron hace 2.000 años. Por ahora han estudiado apenas una decena, pero pretenden analizar 86 y presentar los primeros resultados a finales de noviembre. Desde la dirección del yacimiento explican que Philips ha puesto a su disposición un TAC de última generación, que permite eliminar cualquier elemento metálico de la imagen que se genera. Luego, gracias a un sofisticado escáner con láser, se generará una imagen tridimensional.
La primera sorpresa se ha producido en los dientes: la mayoría de las víctimas no han perdido piezas pese a que vivieron en una época en la que no existía nada parecido a la odontología o higiene dental –“Pompeya debió ser una ciudad de muy malos alientos”, escribió Mary Beard–. La explicación es que los antiguos pompeyanos debían tener una dieta muy buena, con muy pocos azúcares. También se está descubriendo que había víctimas de todas las edades frente a la idea de que en la ciudad solo se quedaron los ancianos o los débiles. Y también se han encontrado muchos huesos rotos, lo que indicaría que las víctimas no murieron ahogados por una lluvia de piedra pómez sino con golpes mucho más brutales. Lazer explica: “Lo increíble de Pompeya es que puedes haber pasado media vida investigando y siempre te ofrece algo nuevo”.